Marfany marta (17 Ergebnisse)

Zustand: Muy bueno. : El No de la Klara es una conmovedora historia sobre una niña llamada Klara que descubre el poder de decir 'no'. A través de sus experiencias, los lectores jóvenes aprenderán sobre la importancia de la autoafirmación y el respeto por sus propios deseos. Este libro, publicado por Editorial Empúries, es una valiosa herramienta para fomentar la autoestima en los niños. EAN: 9788475963402 Tipo: Libros Categoría: Infantil y Juvenil Título: El no de la Klara Autor: Aaron Soazig| Marta Marfany Simó Idioma: es-ES Páginas: 160 Formato: tapa blanda.…

Zustand: As New. : Una conmovedora exploración de la infancia y la memoria, 'Una casa amb rodes' narra la historia de una familia que decide vivir en una caravana durante un año. A través de los ojos de los niños, el libro captura la libertad y las dificultades de esta experiencia nómada, reflexionando sobre la identidad, el hogar y los lazos familiares. Una lectura íntima y reveladora sobre la búsqueda de un lugar en el mundo. EAN: 9788433915696 Tipo: Libros Categoría: Literatura y Ficción Título: Una casa amb rodes Autor: Marta Marfany Simó| Ivan Jablonka Idioma: ca Páginas: 184 Formato: tapa blanda. …

Hardback. Zustand: New. François Roca (illustrator).

Paperback. Zustand: New. 1st.

Encuadernación de tapa blanda. Zustand: Bien. 1ª Edición. Aquest llibre presenta la història dels menorquins que, arran de l´ocupació francesa de la ciutat d´Alger el 1830, s´afegiren al corrent migratori europeu que s´inicià cap a Algèria. La presència menorquina a Algèria tingué una cohesió social prou forta per conservar i transmetre a les generacions posteriors la llengua i la cultura pròpies, i, fins i tot, en alguns pobles, el menorquí era parlat per àrabs i francesos que hi vivien. Encara avui hi ha persones, nascudes a Algèria i residents a França, que conserven la llengua que ells i els seus avantpassats parlaven al nord d´Àfrica. Si necesitan más detalles del lote o alguna imagen por favor solicitarlo sin compromiso.Nos enfocamos en dar un servicio personalizado ágil y de calidad a nuestros clientes dando respuestas rápidas y velocidad en los envíos.Las valoraciones de nuestros compradores satisfechos son nuestra mejor carta de presentación.Aunque el libro indica que es en tapa blanda, podría ser que fuera tapa dura, por favor si es importante para usted nos puede preguntar y se lo indicaremos.Le agradecemos de antemano su visita y recuerde que el regalo de un libro además de obsequio es un delicado elogio. Queremos resaltar que empaquetamos los libros con sobre impermeable y burbuja para una perfecta protección.Saludos y gracias de Lausobooks.…

Rustica (tapa blanda). Zustand: New. Zustand des Schutzumschlags: Nuevo. 01. LIBRO.

Tapa blanda. Zustand: New. La Belle Dame sans merci va ser potser el text francès més influent del segle xv, si més no el poema més conegut i imitat, i s'han trobat ressons d'aquesta obra en poemes d'Ausiàs March, Pere Torroella i Ramon Llull (entre d'altres noms menys coneguts).L'obra, narrada en primera persona, tracta d'un vidu que cavalca decidit a abandonar-se a la tristesa més absoluta per la mort de la seva dona, fins que arriba a un verger on s'està fent una festa i allà és testimoni d'una conversa entre un enamorat i una dama. El diàleg entre la parella constitueix l'eix central del poema. La dama, en una demostració de crueltat i manca de mercè, rebutja l'enamorat, el qual, segons explica el narrador, mor de tristesa poc després d'aquella conversa.Va ser un poema molt exitós, però també va desencadenar una gran polèmica. Com comentava Riquer, «Alain Chartier [.] deixa el final del dissortat amant en una intencionada vaguetat que pot induir a suposar que mori desesperat, i això comporta la condemnació de la seva ànima. Així s'explicarien les immediates reaccions en pro i en contra el poema, on la dama, de fet, esdevé culpable de la damnació de l'enamorat.»La traducció que ara editem de Francesc Oliver està escrita en octaves decasil·làbiques i és remarcable la seva qualitat literària, l'escassetat d'errors de traducció i el profund coneixement de la llengua i de la poesia francesa. El fet de fer servir aquests versos i no pas els octosíl·labs originals ni tampoc la rima, fa que hagi d'adaptar el text o afegir-hi rebles i innovar. Aquesta traducció podria passar per l'obra original d'un poeta català, ja que les solucions lèxiques, les fórmules i els girs o expressions coincideixen amb els de la poesia catalana de l'època i demostren l'adequació a la poesia catalana, per part del traductor, del text que traduïa.…

Zustand: Aceptable. Gracias, su compra ayuda a financiar programas para combatir el analfabetismo.

Zustand: Good. Quid Pro Quo. Encuadernación en tapa blanda. Levé, Édouard; Marfany, Marta Suïcidi Tapa deslucida. Tapa ilustrada. Pags.82. Volúmenes.1.

Zustand: NEW. Roma: Viella, 2017 9788867281169 IRCVM. Medieval Cultures 6 809 288 p. : ill. b/n, indice ; 24 cm. Aquest volum recull els treballs presentats al seminari internacional del projecte The Last Song of the Troubadours. Linguistic Codification and Construction of a Literary Canon in the Crown of Aragon, XIV-XVth Centuries (European Research Council, FP 7 2009-2013-240170), celebrat a la Universitat de Barcelona el 24 de maig del 2013. La poesia del corpus pres en consideració, escrita a Catalunya entre els segles XIV i XV, es caracteritza per una varietat formal que es manifesta sense trencaments en els temes ni en l'estil, encara arrelats a la fin'amor dels trobadors i al gènere que n'és la màxima expressió, la cançó. Per això, adoptant la perspectiva de la posteritat, es pren com a títol un conegut vers d'Ausiàs March, "cobles e lays, danses e bon saber / lo dret d'Amor no poden conquerer" (Ja tots mos cants me plau metre en oblit). Allò que March deixa enrere és la poesia entesa com un exercici lligat al gai saber: uns gèneres, una mètrica, una dicció que són portadors d'una manera estilitzada de parlar de l'amor, i una llengua poètica que, des de l'època dels trobadors, s'associa al codi cortès. Tots els articles del volum excepte el darrer, dedicat a les fonts documentals, tenen en comú una atenció especial als aspectes formals del text i a la seva transmissió: d'una banda, l'estudi del llenguatge entès com el lloc per excel lència on s'actualitza la creativitat dels autors i on aquests dialoguen amb els autors del passat; de l'altra, la manera com les obres s'han. Aquest volum recull els treballs presentats al seminari internacional del projecte The Last Song of the Troubadours. Linguistic Codification and Construction of a Literary Canon in the Crown of Aragon, XIV-XVth Centuries (European Research Council, FP 7 2009-2013-240170), celebrat a la Universitat de Barcelona el 24 de maig del 2013. La poesia del corpus pres en consideració, escrita a Catalunya entre els segles XIV i XV, es caracteritza per una varietat formal que es manifesta sense trencaments en els temes ni en l'estil, encara arrelats a la fin'amor dels trobadors i al gènere que n'és la màxima expressió, la cançó. Per això, adoptant la perspectiva de la posteritat, es pren com a títol un conegut vers d'Ausiàs March, "cobles e lays, danses e bon saber / lo dret d'Amor no poden conquerer" (Ja tots mos cants me plau metre en oblit). Allò que March deixa enrere és la poesia entesa com un exercici lligat al gai saber: uns gèneres, una mètrica, una dicció que són portadors d'una manera estilitzada de parlar de l'amor, i una llengua poètica que, des de l'època dels trobadors, s'associa al codi cortès. Tots els articles del volum excepte el darrer, dedicat a les fonts documentals, tenen en comú una atenció especial als aspectes formals del text i a la seva transmissió: d'una banda, l'estudi del llenguatge entès com el lloc per excel lència on s'actualitza la creativitat dels autors i on aquests dialoguen amb els autors del passat; de l'altra, la manera com les obres s'han. Alberni,Anna - Ventura,Simone.…

Zustand: Muy Bien. Gracias, su compra ayuda a financiar programas para combatir el analfabetismo.

Zustand: Bien. Gracias, su compra ayuda a financiar programas para combatir el analfabetismo.

Rústica. Zustand: New. Zustand des Schutzumschlags: Nuevo. 01. La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. Shi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i lase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor. Lobra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: lapòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements allegòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant lIslam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista. És per això que sovint ha estat mal interpretat pels estudiosos del segle XX com a obra dun autor penedit de la seva deserció religiosa. Lobra no va poder esquivar la censura coetània, fou condemnada per la Inquisició i només en restà la traducció al francès. La versió dAlbert Mestres i Marta Marfany és una traducció de loriginal francès. Argument de lobra Laventura sinicia amb un passeig pel bosc, fra Anselm sadorm mentre les bèsties debaten lelecció del nou rei. Lassemblea danimals, que reuneix des dels més nobles (com el lleó i lelefant) fins als més baixos (el poll, la puça, la lladella) és una metàfora de la societat humana, un tema molt recurrent a la literatura medieval. En arribar a un acord, els animals ho celebren cantant, saltant i provocant un esvalot que desperta Turmeda. El conill el reconeix de la seva vida captiva anterior, i el rei Lleó, després de sentir-ne a parlar, sollicita la seva compareixença per tal que aquest fill dAdamö els esclareixi cert rumor: que considera lespècie humana superior als animals. I és així com sinicia el nus de la faula, un diàleg entre el frare i un ase cap de suro i desgraciatö que contradiu totes les raons de lhome. Fra Anselm sesforça a pronunciar dinou arguments a favor de la superioritat de la seva espècie enfront de les altres. Exposa amb audàcia i gosadia raons de costums, daparença, de virtuts, dintellecte però no és fins a lúltim i decisiu argument que desarma el seu interlocutor: Déu es va encarnar en home i no en animal. Davant la derrota, el rei reconeix la seva naturalesa inferior i submisa als éssers humans i deixa anar lliure el captiu. Lautor insereix entremig de la trama vuit històries còmiques que ataquen els frares sense pietat i una profecia de caire transcendental i en vers predita pel reverendíssimö ruc. Anselm Turmeda Va néixer a Ciutat de Mallorca vers el 1352. Aviat va ingressar a lorde dels frares franciscans i va anar a estudiar teologia a Bolonya i, potser també, a París. De resultes dun conflicte, poc aclarit, en què companys seus haurien estat condemnats, va embarcar-se cap a Tunis. Allà, va abjurar el cristianisme i es va fer musulmà. També shi va casar, i li van ser concedides rendes i càrrecs. I hi va escriure la seva obra, en català i en àrab. Turmeda va morir, encara al nord dÀfrica, el 1423 o poc després. LIBRO.…

Zustand: New. 1st.

Hardback. Zustand: New. François Roca (illustrator).

Zustand: Muy Bien. Gracias, su compra ayuda a financiar programas para combatir el analfabetismo.

Otros. Zustand: New. Zustand des Schutzumschlags: Nuevo. 01. La Belle Dame sans merci va ser potser el text francès més influent del segle xv, si més no el poema més conegut i imitat, i s?han trobat ressons d?aquesta obra en poemes d?Ausiàs March, Pere Torroella i Ramon Llull (entre d?altres noms menys coneguts). L?obra, narrada en primera persona, tracta d?un vidu que cavalca decidit a abandonar-se a la tristesa més absoluta per la mort de la seva dona, fins que arriba a un verger on s?està fent una festa i allà és testimoni d?una conversa entre un enamorat i una dama. El diàleg entre la parella constitueix l?eix central del poema. La dama, en una demostració de crueltat i manca de mercè, rebutja l?enamorat, el qual, segons explica el narrador, mor de tristesa poc després d?aquella conversa. . Va ser un poema molt exitós, però també va desencadenar una gran polèmica. Com comentava Riquer, Alain Chartier [.] deixa el final del dissortat amant en una intencionada vaguetat que pot induir a suposar que mori desesperat, i això comporta la condemnació de la seva ànima. Així s?explicarien les immediates reaccions en pro i en contra el poema, on la dama, de fet, esdevé culpable de la damnació de l?enamorat. . La traducció que ara editem de Francesc Oliver està escrita en octaves decasillàbiques i és remarcable la seva qualitat literària, l?escassetat d?errors de traducció i el profund coneixement de la llengua i de la poesia francesa. El fet de fer servir aquests versos i no pas els octosíllabs originals ni tampoc la rima, fa que hagi d?adaptar el text o afegir-hi rebles i innovar. Aquesta traducció podria passar per l?obra original d?un poeta català, ja que les solucions lèxiques, les fórmules i els girs o expressions coincideixen amb els de la poesia catalana de l?època i demostren l?adequació a la poesia catalana, per part del traductor, del text que traduïa. LIBRO.…